La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria Mercè Marçal, «Cançó de saltar a corda»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada