diumenge, 16 de desembre del 2012

Ara ve Nadal


Rembrandt, el somni de Sant Josep

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

Bones Festes!

dimecres, 14 de novembre del 2012

Inauguració dels cursos d'acolliment lingüístic

Una alumna del nostre centre mentre llegia
Els alumnes van llegint la biografia de Marià Fortuny
Moment de l'acte en el que els representants de les entitats
lliuraven els obsequis als alumnes
L'inspector d'adults Carles Jardí mentre lliurava
l'obsequi als nostres alumnes
Fotografia de grup d'alumnes amb els representants de les entitats


Ahir al vespre, va tenir lloc la inauguració dels cursos d’acolliment lingüístic.

Enguany era el segon cop  que es feia un acte com aquest per celebrar que moltes persones han començat a aprendre català en alguna de les entitats que treballen en acolliment lingüístic a Reus. L’any passat va resultar una experiència molt satisfactòria per a tot l’alumnat que hi va participar i per als seus acompanyants, i aquest any s’ha volgut repetir.

El fil conductor de l’acte va ser el pintor Marià Fortuny i Marsal. Els alumnes dels cursos d’acolliment lingüístic de Reus van llegir la seva biografia, que vam escoltar amb accents molt diferents però en català.

Com a reconeixement a l’esforç i la valentia d’aquestes persones que, en alguns casos fa ben pocs mesos que viuen a Catalunya, els representants de les diferents entitats que van aportar alumnes a aquest  acte els van lliurar un petit obsequi.


dilluns, 5 de novembre del 2012

Inauguració dels cursos d'acolliment lingüístic

Junt amb altres entitats i centres de formació reusencs, la nostra escola participarà a l'Acte d'inauguració dels Cursos d'acolliment lingüístic 2012-13:


dimecres, 31 d’octubre del 2012

Xerrada sobre Alimentació saludable

Conjuntament amb la Federació Mestral i la Xarxa Solidària per la Igualtat, hem organitzat una sèrie de xerrades sobre "Alimentació saludable". Avui hem començat amb el grup de Castellà bàsic: 

Els alumnes treballant
Les del final de la classe llegeixen
La feina ben feta no té fronteres
Amb la Mila, la professora
Amb la Mercè, la monitora de la Xarxa Solidària

divendres, 12 d’octubre del 2012

I el curs va tirant...


El curs ja fa quasibé un mes que ha començat i els ensenyaments van fent la seva via. Posem-hi una mica d'humor picant de l'Arcipreste de Hita:


Historia de Pitas Payas

No abandones tu dama, no dejes que esté quieta:
siempre requieren uso mujer, molino y huerta;
no quieren en su casa pasar días de fiesta,
no quieren el olvido; cosa probada y cierta.
Es cosa bien segura: molino andando gana,
huerta mejor labrada da la mejor manzana,
mujer muy requerida anda siempre lozana.
Con estas tres verdades no obrarás cosa vana.
Dejó uno a su mujer (te contaré la hazaña;
si la estimas en poco, cuéntame otra tamaña).
Era don Pitas Payas un pintor en Bretaña;
casó con mujer joven que amaba la compaña.
Antes del mes cumplido dijo él: -Señora mía,
a Flandes volo ir, regalos portaría
Dijo ella: -Monseñer, escoged vos el día,
mas no olvidéis la casa ni la persona mía.
Dijo don Pitas Payas. -Dueña de la hermosura,
yo volo en vuestro cuerpo pintar una figura
para que ella os impida hacer cualquier locura.
Contestó: -Monseñer, haced vuestra mesura.
Pintó bajo su ombligo un pequeño cordero
y marchó Pitas Payas cual nuevo mercadero;
estuvo allá dos años, no fue azar pasajero.
Cada mes a la dama parece un año entero.
Hacía poco tiempo que ella estaba casada,
había con su esposo hecho poca morada;
un amigo tomó y estuvo acompañada;
deshízose el cordero, ya de él no queda nada.
Cuando supo la dama que venía el pintor,
muy de prisa llamó a su nuevo amador;
dijo que le pintase cual supiera mejor,
en aquel lugar mismo un cordero menor.
Pero con la gran prisa pintó un señor carnero,
cumplido de cabeza, con todo un buen apero
Luego,  al siguiente día, vino allí un mensajero:
que ya  don Pitas Payas llegaría ligero.
 Cuando al fin el pintor de Flandes fue venido,
su mujer, desdeñosa, fría le ha recibido:
cuando ya en su mansión con ella se ha metido
 la figura que pintara no ha echado en olvido.
Dijo don Pitas Payas: -Madona, perdonad,
mostradme la figura y tengamos solaz
-Monseñer -dijo ella- vos mismo la mirad:
 todo lo que quisieres hacer, hacedlo audaz.
Miró don Pitas Payas el sabido lugar
y vio aquel gran carnero con armas de prestar.
 -¿Cómo, madona, es esto? ¿Cómo puede pasar
 que yo pintar corder y encuentro este manjar?
Como en estas razones es siempre la mujer
sutil y mal sabida, dijo: -¿Qué, monseñer?
¿Petit corder, dos años no se ha de hacer carner?
Si no tardaseis tanto aún sería corder.
Por tanto, ten cuidado, no abandones la pieza,
no seas Pitas Payas, para otro no se cueza;
Incita a la mujer con gran delicadeza
y si promete al fin, guárdate de tibieza.


(El Libro de buen amor es la obra literaria más relevante del castellano del siglo XIV. Se trata de un conjunto heterogéneo de poemas en torno al tema del amor en sus diversas manifestaciones, espirituales y sensuales, escritos por Juan Ruiz, el Arcipreste de Hita, hacia el año de 1330.)