De nou, l'escola ha participat a les tertúlies entre amics. Aquesta vegada ha estat sobre les festes d'arreu del món; del món de reusencs procedents del Marroc, de Rússia, d'Ucraïna, de França, del Japó, d'altres parts d'Espanya... Tots hi hem dit la nostra:
Ara vénen festes, festes glorioses, dones curioses… diu una cançó de la tradició catalana de la festa de Nadal. Del tió, que sí que és una tradició ben curiosa i pròpia només de Catalunya.
Venen festes pels jueus, la Khànuca, la festa de la llum; el Nadal, la festa de la cristiandat, just al començar l’hivern. Arriba amb el fred intens. I ho diu també la cancó:
"N’és nat un Jesuset, nuet, nuet; n’és fill de mare verge i està mig mort de fred, pobret, pobret..." Els musulmans fa poc van celebrar la seva festa del be, la seva Pasqua. Una festa cabdal en la seva tradició.
La tradició de la festa és en el món tan antiga com ho és la tradició de la creació de l’home. Molts de nosaltres, que hem estat educats en el monoteisme, sabem el significat de la frase:
“I el setè dia va descansar...”
L’home, malgrat els governs, els sindicats, els calendaris laborals i les lleis, s’atorga un dia setmanal de descans. I aquest dia l’omple de contingut. Un contingut que cada civilització, cada país, i cada família, al llarg de la història ha anat bastint de maneres diferents.
Així, tenim festes antigues i festes modernes; festes religioses i festes civils; festes que van amb el calendari del sol i festes que van amb el de la lluna; festes locals i festes nacionals... tot un seguit d’oposicions, de contrastos, que ens humanitzen.
Ara i avui, podem saber de les festes d’arreu del món. Ens hem fet grans i sabem que no a tot el món és Nadal ni a tot arreu comença l’any el mateix dia. Aquest món globalitzat en el que vivim ens ensenya la diversitat i ens fa estimar i valorar més el que ens és propi.
I com que som aquí, a Reus, i venen festes, i són festes per a la canalla, encara que siguin festes de consumir i que als grans ja no ens agradin perquè s’ha esvaït l’esperit de Nadal que sentíem de petits, cal que retrobem aquest esperit, l’esperit de la festa, cantant cadascú les seves cançons, apropant-nos els uns als altres... creient que existeixen el tió, Santa Claus, els Reis de l’Orient i tantes altres il·lusions. Perquè, com diu la famosa carta de l’editor del New York Sun a la Virginia, una nena de 8 anys que li va preguntar si existia Santa Claus:
“Ningú no ha vist Santa Claus, però això no vol dir que no existeixi. Les coses més reals del món són aquelles que ni els nens ni els homes poden veure. Has vist algunes vegades les fades que ballen al bosc? És clar que no! Però això no prova que no hi siguin... Hi ha un vel que cobreix un món mai vist i que no podràn descórrer ni l’home més poderós ni la força junta de tots els homes més forts. Només la fe, la poesia i l’amor ho poden fer per així poder veure la divina bellesa i la glòria que s’hi amaga.”
