dissabte, 22 d’octubre del 2011

ESCOLES DEL MÓN A CASA NOSTRA




La nostra eccola va participar, junt amb altres associacions, a la vetllada "Escoles del món a casa nostra".

De les paraules de la presentació:

Ara i aquí, som gent de diversos països, de diversos llocs del món i, com divers és aquest món, diverses són les escoles a les que tots vam anar, en èpoques diferents i en diferents països. Uns a l’escola del paper, el llapis i l’olor de goma d’esborrar; d’altres, els més joves, a l’escola dels audiovisuals i de l’ordinador. Escoles laiques i escoles religioses, escoles riques i escoles pobres... escoles rurals i escoles de grans ciutats... A cadascú, però, ens va tocar una manera diferent de veure el món. L’escola, sigui quina sigui la que ens va tocar, ensenya una manera de viure, així com la mateixa vida és una escola. 

Dit amb paraules de José Agustín Goytisolo: 

[...] No aprendas sólo cosas, piensa en ellas, 
y construye a tu antojo situaciones e imágenes 
que rompan la barrera que aseguran existe 
entre la realidad y la utopía: 
[...] 
Después sal a la calle y observa, 
es la mejor escuela de tu vida. 

Aquests dies, arreu es parla d’un dels personatges més interessants de l’actualitat, un revolucionador de l’era digital, de la informàtica, l’Steve Jobs, tot un exemple de com la creació va de la mà d’aprendre i de treballar incansablement. “No hi ha excusa”, extreiem de la seva vida i de les seves paraules, és bonic i cal saber coses arreu del món, és bonic i cal recordar la nostra infància, però en la societat canviant i incerta en la que ens ha estat donat de viure, l’escola és el dia a dia, no podem parar de fer el que féiem en aquella altra escola: aprendre a llegir i a escriure i a entendre el món, el passat i el present, per a poder construir un futur millor. 

No hi ha escoles bones i dolentes, no hi ha mestres bons i dolents, hi ha alumnes. Hi som cadascú de nosaltres amb la nostra responsabilitat individual. No s’hi val a dir: “Això a l’escola no m’ho van ensenyar” o “Jo sóc així per culpa d’aquella escola o d’aquell mestre”. Tots podem superar-nos durant la vida. 
[...]

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Amb humor!

Ja fa quasibé un més que ha començat el curs. Alguns encara es resisteixen a les noves tecnologies, però...  no patiu, sempre ens quedarà el diari de paper, res no el pot substituir!

dilluns, 12 de setembre del 2011

La ceba (quan les ciències naturals esdevenen poesia)


«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo.


LA CEBA (Wislawa Szymborska)
(Versió de Josep M. de Sagarra)

Altra cosa és una ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esverar-se.

En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
serà idèntica fins al final.

Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, una altra
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quanta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s’arranja i forma un cor.

La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l’Univers.
Ella mateixa d’aurèoles
per a la pròpia glòria s’embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s’ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.

 (Via)

dimecres, 31 d’agost del 2011

dissabte, 27 d’agost del 2011

Oferta formativa per al curs 2011-12

oferta formativa_11_12

dimarts, 2 d’agost del 2011

PI - Quan la matemàtica esdevé poesia

PI de Wislawa Szymborska



Wislawa Szymborska
L’admirable número pi:
tres coma u quatre u.
Els dígits següents només en són el principi,
cinc nou dos perquè mai s’acaba.
No pot ser copsat, sis cinc tres cinc, d’un cop d’ull,
vuit nou, amb el càlcul,
set nou, mitjançant la imaginació,
o fins i tot tres dos tres vuit en broma, o per comparació
quatre sis a res
dos sis quatre tres en el món.
La serp més llarga del món fa uns mil centímetres i poc més.
El mateix passa amb les dels contes, però les exageren.
La caravana de dígits que és pi
no s’acaba al final del full,
sinó que fuig de la taula i vola per l’aire,
sobre les parets, una fulla, un niu d’ocell, els núvols, directe al cel,
a través de la inflor i els precipicis sense fi.
Oh, què curta però semblant a un ratolí és la cua d’un cometa!
Què n’és de fràgil el raig de les estrelles, doblegant-se en qualsevol espai antic!
Mentre dos tres quinze tres-cents dinou
el meu número de telèfon la teva talla de samarreta
l’any mil nou-cents setanta-tres sisè pis
nombre d’habitants seixanta mil
mesures de malucs dos dits una farsa i un codi,
el lloc on trobem l’alegria del trostle quan canta!
I si us plau no us altereu,
i el cel i la terra es moriran,
però no pi, això no passarà,
encara té un cinc prou bo,
i un vuit força excel·lent,
i quasi un set final,
empenyent sense fi una eternitat parsimoniosa.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca