Finalistes del concurs de punts de llibre

Concurs literari Sant Jordi 2011 - Guanyadors

En Tomàs i la Davil·la

Hi havia una vegada dos germanets bessons que estaven molt units; eren ben iguals físicament, però a la vegada molt diferents en el seu comportament. Eren un nen, que es deia Tomàs, i la seva germana, que es deia Davil.la; tenien cinc anyets! Però la seva mare els contemplava i deia que eren molt intel.ligents per la seva curta edat.

Un dia en Tomàs tenia totes les joguines acumulades a la seva casa de jocs que tenien dintre de l'habitació; la seva casa era un tupí d'indis i la de la Davil.la era un castell de princesa. En Tomàs tenia totes les joguines de la Davil.la i les seves dintre de casa seva, i no li'n va deixar cap a la Davil.la. La Davil.la li va dir: “Tomàs, que puc jugar amb tu?” i en Tomàs li va respondre: “No, perquè són meves”. La mare volia interrompre aquesta escena abans que s'estiressin els cabells, però va esperar...

La Davil.la va donar una lliçó de modals al seu germà Tomàs que tot ho volia per a ell. Li va dir: Tomàs, si no em deixes jugar amb tu i no vols compartir les joguines, d'aquí a una estona estaràs sol com un mussol i avorrit com una ostra! Sóc la teva germana bessona i has de compartir les estones de joc, ens ho passarem millor junts”. En Tomàs feia cara de pocs amics, el seu caràcter era molt fort, però es complementava molt bé amb el caràcter de la Davil.la, que era molt tranquil.leta i bona nena.

Al final, en Tomàs va fer una rialleta i es va abraçar a la seva germana. La seva mare va irrompre a l'habitació una vegada va veure resolt el conflicte dels petits, i es van posar a jugar els tres junts. Es van disfressar d'indis i de princeses, i van compartir totes les joguines.

Patrícia Gómez (GES 2n A) 

Tolerància

Per començar, voldria dir que tots sabem que els drets no s’acompleixen a tot el món, encara vivim amb problemes racials a tot el món.

D’altra banda, hi ha les religions, cadascun de nosaltres té la seva religió, cada persona té la seva cultura i té dret a triar la seva opinió i pensament. Si coneixem tot això, per què no respectem el Hijab, que és un títol de l’Islam? Com aquí a Espanya, o a altres països, sempre hi ha problemes amb els estrangers, amb les dones que porten el mocador. Per exemple, a Madrid no van deixar que una alumna entrés a l’escola perquè portava el Hijab i van prohibir-li de continuar estudiant. Tot això passa perquè encara hi ha por a allò diferent. Per què?

Si cada persona té dret a la llibertat de pensament i de religió, tothom ha de respectar tots els tipus de religions, cultures, idiomes i colors a tot el món.

Finalment, la gent no té la mateixa opinió ni pensament, i per això has de posar-te al lloc de l’altra persona i pensar si la teva cultura o religió li agrada a ell o no!

Aicha Bouzalmati (GES 2n B) 

A Sant Jordi

M'agradaria ser com Sant Jordi,
un cavaller croat medieval,
salvador de donzelles
i matador de dracs.

Un cavaller d'avui
que lluita amb el drac
del capitalisme salvatge
que deixa l'home sense feina,
sense dignitat i sense il.lusió
i ferit de mort.

A la violència i la intolerància,
deixar ferides de mort.
A la corrupció i la injustícia
deixar ferides de mort.
A l'abús de poder i el furt,
deixar ferides de mort.

Sant Jordi estimat,
cavaller de la rosa i la creu,
de l'espasa i l'honor,
mata'ns tots els dracs
que ens fan por.

Joan Peana (GES 1r A)

Sant Jordi

És una tarda d’abril no gaire calorosa, som a la serra de Pratdip, és una zona meravellosa. Hi ha gent gran i petita, allí tots gaudim una mica. Per un camí anem plegats saltant i ballant, amb la cançó de Sant Jordi cantant. Mentre uns expliquen acudits i d’altres riuen, es fa la tarda més amena, fins i tot per a les nenes. Passem per una cova que li diuen “la del drac”, entrem un a un dintre, a veure si hi és amagat. A poc a poc, arribem al final de la cova i el drac hi és dormint perquè encara no és l’hora que surti a cruspir. “Doncs, marxem cap al poble”, diem tots plegats, perquè és tard i no sigui que el drac es desperti i ens mengi com sap.

NYAM!

Josep M. Cobos (GES 1r B)

Sortida de fi de curs

Món Sant Benet

Dijous, 19 de maig

Matí, visita al monestir Món ST Benet
Dinar a la Fonda
Tarda, un tomb per Manresa

Manresa, Casa Torrents

SORTIDA DE L'ESCOLA: a les 9 del matí
ARRIBADA A L'ESCOLA: entre les 7 i les 8 del vespre.

“El punt de llibre”

El guanyador del curs passat

Bases del concurs de punts de llibre per donar a conèixer l'oferta formativa pel al  proper curs 2011-12

• L'objectiu del concurs és fer el disseny d'un punt de llibre per tal de donar a coneixer l'oferta formativa de l'escola pel proper curs 2011-2012.
• El concurs va adreçat a tots els alumnes de l'escola.
• El disseny ha de ser del davant (cara) del punt, al darrere hi va l'oferta formativa del centre.
• Les mides han de ser de 6 cm d'ample per 21 cm de llarg.
• El dibuix o la fotografia és de tema lliure.
• Al disseny hi ha de posar o heu de deixar espai per posar-hi:

Centre de Formació d'Adults

MAS PELLICER

Reus

Curs 2010-11

• Heu d'enviar el disseny a aquesta adreça de correu:  escolamaspellicer@gmail.com o donar-ho al vostre professor o professora en un llapis de memòria o en un CD, com a molt tard el dia 6 de maig.
• El resultat es donarà a conèixer el divendres 13 de maig a la cartellera del 1r pis. A l'autor o autora del disseny, el dia que vingui a classe.

Reus, a 27 d'abril de 2011

LA PRIMAVERA

Lliures cavalls, a l’alba,

per la deserta platja.

Veus i tambors proclamen

la primavera.

Després, fet nou silenci

damunt el mar, les hores

encadenades besen

la sorra molla.

Salvador Espriu

(Poema XXI del Cementiri de Sinera)

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo, la poeta Marta Pessarrodona ha escrit el poema Poesia: una visió personal, que ha estat traduït a vint llengües, les oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els nous ciutadans del país. El Dia Mundial comptarà també amb tot un seguit de recitals poètics arreu dels territoris de parla catalana. Amb aquesta iniciativa esperem compartir amb vosaltres el desig que la bellesa de les paraules faci de pont entre els pobles i les cultures.

ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ DE L'ESDEVENIMENT

Poesia: una visió personal

Marta Pessarrodona

Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1

Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.

Idiomes del món a casa nostra

L'Escola d'adults i l'Associació d'alumnes i amics, vam paticipar a la jornada IDIOMES DEL MÓN A CASA NOSTRA, que amb motiu de la celebració del Dia internacional de les llengües maternes va tenir lloc el dia 22 de febrer a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

El 21 de febrer és la data proposada per la UNESCO l’any 1999 com a Dia Internacional de les llengües maternes, jornada per a protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural. Aquesta data esdevé un bon moment per reflexionar al voltant de la diversitat lingüística.

De tots és conegut el relat bíblic de La Torre de Babel

Resumint, diu:

"Tota la terra feia servir un mateix llenguatge i tenia una sola parla.

Després digueren: “Anem a edificar-nos una ciutat i una torre que tingui un pinacle fins al cel.”

I digué el Senyor: “Heus aquí que tots ells formen un sol poble i tenen un mateix llenguatge. Si segueixen amb el que fan ja no hi haurà res que els impedeixi de dur a terme tot el que es proposin. Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin entendre entre ells.”

Així, des d’aquell punt, el Senyor els va dispersar per tota l’extensió de la terra i van deixar de construir la ciutat."

Aquesta és la història que utilitza la tradició per explicar l’existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu, així com la necessitat de parlar-se, de comprendre’s, per tal de realitzar grans projectes.

No és pas cert que les llengües serveixin per entendre’ns. Les llengües hi són per confondre’ns. En això té raó la Bíblia. No hi ha res més cruel que aparèixer en un país i no entendre res i que no hi hagi qui t’entengui.

Només la voluntat humana és la que ens permet estudiar i entendre. Allò que en un principi Déu va voler que ens confongués, l’home ho ha superat amb la voluntat i amb l’esforç, i és aquesta voluntat la que ens ajunta tots avui aquí per poder dir, junt amb Salvador Espriu:

“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor”.

“Diversas son las hablas y diversos los hombres,
Y convendrán muchos nombres a un solo amor”

(Paraules de  la Miraculosa Miró a la  presentació de l'acte)