Llegir el propi text, un exercici indispensable.

"L’autocensura és l’art de llegir el text propi amb els ulls d’algú altre, la qual cosa et converteix en el teu propi jutge, un jutge més malfiat i més sever que qualsevol altre perquè, en aquest paper, saps que el teu text conté el que mai cap altre jutge seria capaç de descobrir-hi, allò que has silenciat, el que mai no ha estat escrit, però que resta inscrit, et sembla, entre línies." 


Danilo Kiš, Homo poeticus

PRIMER D'ANY

PRIMER D'ANY

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

JOAN VINYOLI

Nadal 2013

Per veure totes les fotografies, feu clic aquí

Bones festes!

NADAL

La nit de Nadal

el bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

　

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.

　

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!

Joana Raspall

L'escola amb la Marató

Xerrada explicativa:

Dia 28 de novembre a les 5 de la tarda

Inauguració del curs

Conferència d'inauguració del curs escolar 2013-14:

 M. Àngels Ollé, pedagoga i escriptora

L'acte tindrà lloc el proper dijous 14 de novembre a les 6 de la tarda al Palau Bofarull 

(Carrer de Llovera, 15, Reus).

En el centenari del naixement d'Albert Camus

Avui Google ens recorda que és el 100è aniversari del naixement d'Albert Camus. Aprofitem l'avinentesa per llegir la seva "Carta al mestre":

Benvolgut senyor Germain,

He deixat que s’apagués una mica tot el soroll que m’ha envoltat aquests dies abans de venir a parlar-li amb el cor a la mà. Acabo de rebre un honor massa gran, que no havia buscat ni demanat. Però tan bon punt vaig saber-ne la notícia, el meu primer pensament, després de la meva mare, va ser per a vostè. Sense vostè, sense aquella mà afectuosa que vostè va allargar al nen pobre que jo era, sense el seu ensenyament i el seu exemple, res de tot plegat no hauria existit. No dono gaire importància a aquesta mena d’honors. Però aquest, si més no, serà una bona ocasió per dir-li el que vostè va significar, i continua significant per a mi, i per garantir-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que hi posava continuen ben vius en un dels seus petits alumnes que, malgrat l’edat, no ha deixat de ser el seu alumne agraït. L’abraço amb totes les forces.

Albert Camus

Camus era un nen molt pobre, sense pare, vivia a Alger amb la mare i l'àvia. I el seu mestre hi va creure i el va salvar. Ho explica Camus a El primer home. Podeu llegir el llibre fent clic  aquí.