Any Espriu

Any Espriu (@AnyEspriu)

"La intel·ligència és una ínfima cerilla, sovint remollida o gastada, si no la utilitzes de setial de la bondat."

Què fem a l'escola d'adults?

Què fem a l'escola d'adults? from escolamaspellicer

Té futur encara el mestre...?

L'escola ens espera

Per a què serveix un mestre?
GREGORIO LURI 

"El professor de matemàtiques va entrar a la classe i va dir: «Aquest matí ho he oblidat tot. Les quatre operacions bàsiques. La divisió. L'addició, la sostracció. He oblidat la taula de multiplicar. Fins i tot els números. Només recordo el número cinc. Però sóc incapaç d'escriure o de calcular amb ell. Cinc. Cinc. Cinc. És molt estrany. Sé que vaig ser una vegada el professor de matemàtiques. Que a la pissarra, amb guix, resolia equacions i exercicis. Tot això s'ha acabat aquest matí. He pensat a no fer res. He pensat a no aixecar-me, a romandre al llit una mica més. He pensat en la mort. Tinc 40 anys. Una mica més, li he dit a la meva dona, una mica més i això passarà. M'he quedat estirat i he esperat. Amb cinc minuts n'hi ha prou, li he dit. Però no tenia ni idea de quant és cinc minuts. Digueu-me -va demanar a la sorpresa classe-, digueu-me, si us plau, quants sou vosaltres i quants són el professor de matemàtiques»".

Va caure per casualitat a les meves mans aquest conte de l'escriptor jueu Dror Burstein sobre un mestre sense atributs i vaig pensar immediatament en Daniel Bell. Quan un dels seus alumnes li va etzibar: "Qui ets tu per dir-me què he de fer?", Bell li va respondre: "Sóc algú que sap el que tu no saps. Tu no saps el que no saps. Si ho sabessis, no em necessitaries. Però la teva pregunta posa de manifest que em necessites". Aquesta resposta és especialment pertinent en l'època d'internet. ¿Per a què serveix avui un professor que en comparació amb el que sap internet no sap res?

El saber

Hi ha tres tipus d'alumnes: el superficial, que pensa que l'aprenentatge que demana esforç és avorrit; l'estratègic, més interessat a obtenir bones notes que a entendre, i el reflexiu, que vol comprendre el que estudia. Em fa l'efecte que, per al segon, els coneixements del mestre són irrellevants. L'únic que li interessa és el que cal saber per a l'examen. Però el primer i el tercer no faran res sense la presència activa d'un bon mestre. Vivim temps complicats per als mestres, perquè es dóna per descomptat que només és bo qui aconsegueix bons resultats dels seus alumnes a les avaluacions externes. Si aquest fos el cas, el millor mestre seria qui té més alumnes del segon tipus.

I davant d'això, ¿té futur encara el mestre que s'afanya per saber el que no saben els seus alumnes i per ajudar-los a entendre el que no entenen?

AVÍS

Bon estiu!

Posta de sol a la Mola de Coldejou una tarda d'estiu.
Fotografia de Ramon Aladern

Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol 

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla:
-¿On serà l’amor
que no puc trobar-la?
-On serà l’amor?
-fa la Lluna bruna.
L’he cercat pertot,
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Prou l’estel petit
i la Lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.

Fi de curs màgic

Bona tarda a tothom,

Avui han coincidit dues coses totalment oposades: El començament del procés de preinscripció per a alumnes nous i la festa de final de curs per a tots els que sou aquí.

Al matí tot eren dubtes i preguntes: Quin horari tindrem? Quins llibres em faran falta? I si em surt feina, podré canviar d'horari?

Durant el curs les incerteses continuen: Aprovaré l'examen? Quan acabi, podré passar de nivell o estudiar una altra cosa?

Però aquesta tarda els ànims són molt diferents, després d'haver fet els exàmens i les reunions de mestres i professors per fer les avaluacions, tot s'ha acabat.

Tots els que avui som aquí, tenim la tranquil·litat de tenir la feina feta i d'una feina molt ben feta.

I com és possible passar dels dubtes del primer moment a la tranquil·litat d'ara?

Per a respondre aquesta pregunta calen un munt de paraules: hores d'estudi, treball constant, feina, il·lusió, companyonia, saber compartir... i moltes més. Però hi ha una paraula que avui serà molt present, la MÀGIA.

La màgia de sentir-se com avui no és de franc, abans hem hagut de treballar de valent.

Una estona de màgia és el millor comiat després d'un curs que per a molts de vosaltres ha sigut com remar a galeres.

El Mark és un jove que just comença a fer les primeres actuacions, que les fa amb la mateixa il·lusió de qui comença un curs, i que ha decidit fer MÀGIA.

Gràcies Mark per la teva màgia, i per fer-nos creure per un moment que tot és possible.

Gràcies a tots els que avui heu vingut.

Gràcies als alumnes per haver cregut i confiat en nosaltres.

Gràcies a tots els mestres i professors dels centre per a la vostra feina i dedicació.

Gràcies a les famílies de tots que heu hagut de “suportar” com uns estudiaven i els altres corregíem.

Bon estiu i bones vacances!

Núria Güell

Directora

Mark Samaniego, el mag que ens va il·lusionar

Implicada

Divertits

Desconfiada

Embadalida

Berenem

Més fotografies aquí

La berbena i les revetlles

El juny és temps de Festa major a la nostra ciutat. Se succeeixen revetlles i festes de barri per acabar amb la Festa Major de Sant Pere. Aclarim aquests errors de vocabulari que sovint cometem:

revetlla 

f. [LC] [AN] Festa que es fa la nit que precedeix certes diades. La revetlla de Sant Pere.

berbena 

1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les verbenàcies, poc fullosa, de fulles oposades, les inferiors pinnatífides o pinnatipartides, i flors petites i violàcies, amb la corol·la tubulosa, disposades en llargues espigues primes i laxes, que es fa a les vores dels camins i en altres indrets poc o molt nitrificats i més o menys humits (Verbena officinalis).