divendres, 12 d’octubre del 2012

I el curs va tirant...


El curs ja fa quasibé un mes que ha començat i els ensenyaments van fent la seva via. Posem-hi una mica d'humor picant de l'Arcipreste de Hita:


Historia de Pitas Payas

No abandones tu dama, no dejes que esté quieta:
siempre requieren uso mujer, molino y huerta;
no quieren en su casa pasar días de fiesta,
no quieren el olvido; cosa probada y cierta.
Es cosa bien segura: molino andando gana,
huerta mejor labrada da la mejor manzana,
mujer muy requerida anda siempre lozana.
Con estas tres verdades no obrarás cosa vana.
Dejó uno a su mujer (te contaré la hazaña;
si la estimas en poco, cuéntame otra tamaña).
Era don Pitas Payas un pintor en Bretaña;
casó con mujer joven que amaba la compaña.
Antes del mes cumplido dijo él: -Señora mía,
a Flandes volo ir, regalos portaría
Dijo ella: -Monseñer, escoged vos el día,
mas no olvidéis la casa ni la persona mía.
Dijo don Pitas Payas. -Dueña de la hermosura,
yo volo en vuestro cuerpo pintar una figura
para que ella os impida hacer cualquier locura.
Contestó: -Monseñer, haced vuestra mesura.
Pintó bajo su ombligo un pequeño cordero
y marchó Pitas Payas cual nuevo mercadero;
estuvo allá dos años, no fue azar pasajero.
Cada mes a la dama parece un año entero.
Hacía poco tiempo que ella estaba casada,
había con su esposo hecho poca morada;
un amigo tomó y estuvo acompañada;
deshízose el cordero, ya de él no queda nada.
Cuando supo la dama que venía el pintor,
muy de prisa llamó a su nuevo amador;
dijo que le pintase cual supiera mejor,
en aquel lugar mismo un cordero menor.
Pero con la gran prisa pintó un señor carnero,
cumplido de cabeza, con todo un buen apero
Luego,  al siguiente día, vino allí un mensajero:
que ya  don Pitas Payas llegaría ligero.
 Cuando al fin el pintor de Flandes fue venido,
su mujer, desdeñosa, fría le ha recibido:
cuando ya en su mansión con ella se ha metido
 la figura que pintara no ha echado en olvido.
Dijo don Pitas Payas: -Madona, perdonad,
mostradme la figura y tengamos solaz
-Monseñer -dijo ella- vos mismo la mirad:
 todo lo que quisieres hacer, hacedlo audaz.
Miró don Pitas Payas el sabido lugar
y vio aquel gran carnero con armas de prestar.
 -¿Cómo, madona, es esto? ¿Cómo puede pasar
 que yo pintar corder y encuentro este manjar?
Como en estas razones es siempre la mujer
sutil y mal sabida, dijo: -¿Qué, monseñer?
¿Petit corder, dos años no se ha de hacer carner?
Si no tardaseis tanto aún sería corder.
Por tanto, ten cuidado, no abandones la pieza,
no seas Pitas Payas, para otro no se cueza;
Incita a la mujer con gran delicadeza
y si promete al fin, guárdate de tibieza.


(El Libro de buen amor es la obra literaria más relevante del castellano del siglo XIV. Se trata de un conjunto heterogéneo de poemas en torno al tema del amor en sus diversas manifestaciones, espirituales y sensuales, escritos por Juan Ruiz, el Arcipreste de Hita, hacia el año de 1330.)

dijous, 13 de setembre del 2012

Lliurament dels guardons de la ciutat

20.00, al Saló de Plens de l’Ajuntament

Lliurament dels Guardons de la Ciutat. Un homenatge públic a la societat civil de casa nostra. Els guardonats d’aquest any seran la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia,
la Confraria de Sant Pere Apòstol, el Col·legi Sant Josep, Llop’s Teatre SF/87, el Centre de Formació d’Adults Mas Pellicer, l’Associació de Concerts de Reus, Òmnium Cultural del Baix Camp, Fundació Privada Reddis i el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc. Seguidament, es repartirà la postal de la Cabra corresponent al número 29 de la col·lecció d’elements festius. 





diumenge, 2 de setembre del 2012

Comencem


I obrim portes, baixem cadires de damunt de les taules, ens saludem, xerrem una estona i... Comença la feina! Endreçarem l'escola per fer-la habitable i agradable als que hi treballem i als que hi veniu a estudiar, a aprendre alguna cosa. Per això us oferim aquest poema, un poema d'amor a les coses que ens estimem, a les que encara no sabem i als desitjos que algun dia tindrem: 

COSES QUE M'ESTIMO



Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,

d'uns poemes poc assequibles;

o la imatge d'escuma benigna

de la platja de quan era petita.



El so del piano un matí de diumenge

amb l'estrall del fred a la gespa;

o la tebior de la llum de maig

i la tendresa d'una primavera incerta.



El meu plor per la mort d'un estel,

anònim perquè la nit m'hi convida,

i les imatges de l'amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.



La lluita per una causa,

sens dubte justa i digna,

i tot l'escalf de la mà sabuda,

perduda en mi i sense massa guia.



La mirada humida de la Nessa

i la seva sobtada alegria;

i les coses que no sé

i tots els desigs que tindré un dia.

Marta Pessarrodona

diumenge, 10 de juny del 2012

Festa de fi de curs

21 DE JUNY DE 2012
A les 7 de la tarda al Mas Abelló
Actuació del gup “Anem de festes!” Un espectacle viu i dinàmic per conèixer la música, les dances, els instruments, la història... de les nostres tradicions de la festa.
Berenar amb pastissos fets a casa pels alumnes.
Us hi esperem a tots!  


Anem de festes!

El projecte “Anem de festes!” neix amb la voluntat d'acostar les tradicions musicals del territori català al públic d'una manera lúdica i propera.

Per fer-ho, ens endinsem en la vida d'un jove, en Pau, que té inquietud per conèixer les festes majors i més signifcatives de casa seva, així com les llegendes, les danses, i les músiques que les acompanyen. D'aquesta manera, fem un recorregut per la Patum de Berga, les falles d'Isil, els balls de gitanes de Granollers, la jota de l'Ebre, les tonades de ximbomba de Mallorca, els castells, entre d'altres.

L'espectacle és molt participatiu i dinàmic, de manera que els espectadors coneixen, tant la música, els instruments i la història que els presentem, de manera amena i entretinguda.
“Anem de festes!” està integrat per cinc estudiants de l'Escola Superior de Música de Catalunya, en l'àmbit d'interpretació de música tradicional i de musicologia. La barreja d'aquestes dues disciplines ens permet no només centrar-nos en els aspectes musicals, sinó també endinsar-nos en la història i el rerafons social d'aquesta part tan important de la cultura catalana. L'experiènica dels components del grup en el món del lleure i l'espectacle afavoreixen l'assoliment de l'objectiu del projecte d'una manera més satisfactòria.
LES FOTOGRAFIES DE LA FESTA: