divendres, 27 de gener del 2012

Commemoració del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust

El Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945. L’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 250.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Si Això és un home (Primo Levi)
Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades;
els que trobeu, en tornar al vespre, 
el sopar calent i cares amigues:


Considereu si això és un home;
qui treballa al fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per un tros de pa,
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona; 
sense cabells i sensé nom, 
sense forces per recordar;
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.


Penseu que això ja ha estat:
Us encomano aqueixes paraules;
graveu-les als vostres cors,
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us poseu al llit o us aixequeu;
repetiu-les als vostres fills.


O que s'ensorri casa vostra, 
la malaltia us impossibiliti,
els vostres descendents us girin la cara.


Primo Levi

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bon Nadal!



Però Nadal ens ha pintat el rostre 
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d'esperit.
I ens dóna un punt d'humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l'espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre 
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures 
amorosint el baladreig raspós,

i diguem: "Glòria Déu en les altures"

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,

i l'orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat.

"El Poema de Nadal" - Josep Maria de Sagarra

dijous, 22 de desembre del 2011

Final de trimestre amb cançons de Nadal

Com cada any, hem acomiadat el trimestre tots junts la tarda del darrer dia. Enguany, cantant cançons de Nadal ajudats per la coral de l'Associació d'amics del centre:


dimecres, 14 de desembre del 2011

Festes del món a casa nostra

De nou, l'escola ha participat a les tertúlies entre amics. Aquesta vegada ha estat sobre les festes d'arreu del món;  del món de reusencs procedents del Marroc, de Rússia, d'Ucraïna, de França, del Japó, d'altres parts d'Espanya... Tots hi hem dit la nostra: 
Ara vénen festes, festes glorioses, dones curioses… diu una cançó de la tradició catalana de la festa de Nadal. Del tió, que sí que és una tradició ben curiosa i pròpia només de Catalunya.

Venen festes pels jueus, la Khànuca, la festa de la llum; el Nadal, la festa de la cristiandat, just al començar l’hivern. Arriba amb el fred intens. I ho diu també la cancó: 
"N’és nat un Jesuset, nuet, nuet; n’és fill de mare verge i està mig mort de fred, pobret, pobret..." Els musulmans fa poc van celebrar la seva festa del be, la seva Pasqua. Una festa cabdal en la seva tradició.

La tradició de la festa és en el món tan antiga com ho és la tradició de la creació de l’home. Molts de nosaltres, que hem estat educats en el monoteisme, sabem el significat de la frase:
“I el setè dia va descansar...”

L’home, malgrat els governs, els sindicats, els calendaris laborals i les lleis, s’atorga un dia setmanal de descans. I aquest dia l’omple de contingut. Un contingut que cada civilització, cada país, i cada família, al llarg de la història ha anat bastint de maneres diferents.

Així, tenim festes antigues i festes modernes; festes religioses i festes civils; festes que van amb el calendari del sol i festes que van amb el de la lluna; festes locals i festes nacionals... tot un seguit d’oposicions, de contrastos, que ens humanitzen.

Ara i avui, podem saber de les festes d’arreu del món. Ens hem fet grans i sabem que no a tot el món és Nadal ni a tot arreu comença l’any el mateix dia. Aquest món globalitzat en el que vivim ens ensenya la diversitat i ens fa estimar i valorar més el que ens és propi.

I com que som aquí, a Reus, i venen festes, i són festes per a la canalla, encara que siguin festes de consumir i que als grans ja no ens agradin perquè s’ha esvaït l’esperit de Nadal que sentíem de petits, cal que retrobem aquest esperit, l’esperit de la festa, cantant cadascú les seves cançons, apropant-nos els uns als altres... creient que existeixen el tió, Santa Claus, els Reis de l’Orient i tantes altres il·lusions. Perquè, com diu la famosa carta de l’editor del New York Sun a la Virginia, una nena de 8 anys que li va preguntar si existia Santa Claus:

“Ningú no ha vist Santa Claus, però això no vol dir que no existeixi. Les coses més reals del món són aquelles que ni els nens ni els homes poden veure. Has vist algunes vegades les fades que ballen al bosc? És clar que no! Però això no prova que no hi siguin... Hi ha un vel que cobreix un món mai vist i que no podràn descórrer ni l’home més poderós ni la força junta de tots els homes més forts. Només la fe, la poesia i l’amor ho poden fer per així poder veure la divina bellesa i la glòria que s’hi amaga.”

dimarts, 22 de novembre del 2011

Cursos d'acolliment lingüístic


El nostre centre, junt amb d'altres entitats i centres de la ciutat, ha participat a l'Acte d'inauguració dels cursos d'acolliment lingüístic. L'acte ha tingut lloc al teatre Bartrina, amb una important assistència d'alumnes de tots els cursos que, junt amb familiars i amics, han omplert la platea. 

La lectura conjunta del conte "El roure i el jonc" d'Esteve Pujol Pons ha estat la part central, on alumnes de tots els centres ens han fet sentir partíceps del missatge d'adaptació que ens porta la faula grega. 

Alumnes del CFA MAS PELLICER que han col·laborat en la lectura:

Tots els alumnes dels cursos d'acoliment que van llegir conjuntament el conte "El roure i el jonc".

L'alumne Mimoun Khalloufi, de la nostra escola, llegint un tros del conte "El roure i el jonc".

Tots els alumnes dels cursos d'acoliment que van llegir conjuntament el conte "El roure i el jonc".

divendres, 11 de novembre del 2011

30 anys d'escola d'adults de la Generalitat de Catalunya a Reus


Fa més de 30 anys que una colla de joves de Reus començava l'experiència de l'educació d'adults a la ciutat. Joves estudiants que, quasi voluntàriament, feien classes al llavors Centre Social del Prat de la Riba, subvencionat per l'obra Social de la Caixa de Tarragona. Els temps han canviat, llocs i institucions han passat, però de formació d'adults a Reus encara n'hi ha.

A la ciutat, des d'aquell 11 de novembre de 1981 en què es van fer els dos primers nomenaments de mestres interins de la Generalitat, hem millorat. A hores d’ara, la Generalitat de Catalunya disposa d’un Centre de Formació d’Adults, l’escola Mas Pellicer. Un centre amb un claustre d’onze professionals de l’ensenyament, amb una oferta àmplia i variada que va des de la formació acadèmica a ensenyaments per a iniciar-se en les noves tecnologies, aprendre anglès, ensenyar la llengua als nouvinguts... Pel centre hi passen més de cinc-cents alumnes cada curs; persones procedents de diferents parts de la ciutat i de pobles de la vora; persones que creuen, com nosaltres, que formar-se durant tota la vida ja es veu com una necessitat, i més en moments de crisi com els que passem.

Des del CFA Mas Pellicer, volem recordar aquests 30 anys.

Volem celebrar-ho, volem recordar, volem sentir-nos orgullosos de la feina feta i dels objectius aconseguits, de saber que hem arribat a moltes persones i que ens afalaga anar pel carrer i conèixer i saludar tanta gent amb qui hem compartit cursos escolars, ànsies i anhels per millorar.