En Tomàs i la Davil·la
Hi havia una vegada dos germanets bessons que estaven molt units; eren ben iguals físicament, però a la vegada molt diferents en el seu comportament. Eren un nen, que es deia Tomàs, i la seva germana, que es deia Davil.la; tenien cinc anyets! Però la seva mare els contemplava i deia que eren molt intel.ligents per la seva curta edat.
Un dia en Tomàs tenia totes les joguines acumulades a la seva casa de jocs que tenien dintre de l'habitació; la seva casa era un tupí d'indis i la de la Davil.la era un castell de princesa. En Tomàs tenia totes les joguines de la Davil.la i les seves dintre de casa seva, i no li'n va deixar cap a la Davil.la. La Davil.la li va dir: “Tomàs, que puc jugar amb tu?” i en Tomàs li va respondre: “No, perquè són meves”. La mare volia interrompre aquesta escena abans que s'estiressin els cabells, però va esperar...
La Davil.la va donar una lliçó de modals al seu germà Tomàs que tot ho volia per a ell. Li va dir: Tomàs, si no em deixes jugar amb tu i no vols compartir les joguines, d'aquí a una estona estaràs sol com un mussol i avorrit com una ostra! Sóc la teva germana bessona i has de compartir les estones de joc, ens ho passarem millor junts”. En Tomàs feia cara de pocs amics, el seu caràcter era molt fort, però es complementava molt bé amb el caràcter de la Davil.la, que era molt tranquil.leta i bona nena.
Al final, en Tomàs va fer una rialleta i es va abraçar a la seva germana. La seva mare va irrompre a l'habitació una vegada va veure resolt el conflicte dels petits, i es van posar a jugar els tres junts. Es van disfressar d'indis i de princeses, i van compartir totes les joguines.
Patrícia Gómez (GES 2n A)
Tolerància
Per començar, voldria dir que tots sabem que els drets no s’acompleixen a tot el món, encara vivim amb problemes racials a tot el món.
D’altra banda, hi ha les religions, cadascun de nosaltres té la seva religió, cada persona té la seva cultura i té dret a triar la seva opinió i pensament. Si coneixem tot això, per què no respectem el Hijab, que és un títol de l’Islam? Com aquí a Espanya, o a altres països, sempre hi ha problemes amb els estrangers, amb les dones que porten el mocador. Per exemple, a Madrid no van deixar que una alumna entrés a l’escola perquè portava el Hijab i van prohibir-li de continuar estudiant. Tot això passa perquè encara hi ha por a allò diferent. Per què?
Si cada persona té dret a la llibertat de pensament i de religió, tothom ha de respectar tots els tipus de religions, cultures, idiomes i colors a tot el món.
Finalment, la gent no té la mateixa opinió ni pensament, i per això has de posar-te al lloc de l’altra persona i pensar si la teva cultura o religió li agrada a ell o no!
Aicha Bouzalmati (GES 2n B)
A Sant Jordi
M'agradaria ser com Sant Jordi,
un cavaller croat medieval,
salvador de donzelles
i matador de dracs.
Un cavaller d'avui
que lluita amb el drac
del capitalisme salvatge
que deixa l'home sense feina,
sense dignitat i sense il.lusió
i ferit de mort.
A la violència i la intolerància,
deixar ferides de mort.
A la corrupció i la injustícia
deixar ferides de mort.
A l'abús de poder i el furt,
deixar ferides de mort.
Sant Jordi estimat,
cavaller de la rosa i la creu,
de l'espasa i l'honor,
mata'ns tots els dracs
que ens fan por.
Joan Peana (GES 1r A)
Sant Jordi
És una tarda d’abril no gaire calorosa, som a la serra de Pratdip, és una zona meravellosa. Hi ha gent gran i petita, allí tots gaudim una mica. Per un camí anem plegats saltant i ballant, amb la cançó de Sant Jordi cantant. Mentre uns expliquen acudits i d’altres riuen, es fa la tarda més amena, fins i tot per a les nenes. Passem per una cova que li diuen “la del drac”, entrem un a un dintre, a veure si hi és amagat. A poc a poc, arribem al final de la cova i el drac hi és dormint perquè encara no és l’hora que surti a cruspir. “Doncs, marxem cap al poble”, diem tots plegats, perquè és tard i no sigui que el drac es desperti i ens mengi com sap.
NYAM!
Josep M. Cobos (GES 1r B)
