que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang.
Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.
Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.
(De El Poema de Nadal - Josep M. de Sagarra)
