Nadal 2013

Per veure totes les fotografies, feu clic aquí

Bones festes!

NADAL

La nit de Nadal

el bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

　

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.

　

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!

Joana Raspall

L'escola amb la Marató

Xerrada explicativa:

Dia 28 de novembre a les 5 de la tarda

Inauguració del curs

Conferència d'inauguració del curs escolar 2013-14:

 M. Àngels Ollé, pedagoga i escriptora

L'acte tindrà lloc el proper dijous 14 de novembre a les 6 de la tarda al Palau Bofarull 

(Carrer de Llovera, 15, Reus).

En el centenari del naixement d'Albert Camus

Avui Google ens recorda que és el 100è aniversari del naixement d'Albert Camus. Aprofitem l'avinentesa per llegir la seva "Carta al mestre":

Benvolgut senyor Germain,

He deixat que s’apagués una mica tot el soroll que m’ha envoltat aquests dies abans de venir a parlar-li amb el cor a la mà. Acabo de rebre un honor massa gran, que no havia buscat ni demanat. Però tan bon punt vaig saber-ne la notícia, el meu primer pensament, després de la meva mare, va ser per a vostè. Sense vostè, sense aquella mà afectuosa que vostè va allargar al nen pobre que jo era, sense el seu ensenyament i el seu exemple, res de tot plegat no hauria existit. No dono gaire importància a aquesta mena d’honors. Però aquest, si més no, serà una bona ocasió per dir-li el que vostè va significar, i continua significant per a mi, i per garantir-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que hi posava continuen ben vius en un dels seus petits alumnes que, malgrat l’edat, no ha deixat de ser el seu alumne agraït. L’abraço amb totes les forces.

Albert Camus

Camus era un nen molt pobre, sense pare, vivia a Alger amb la mare i l'àvia. I el seu mestre hi va creure i el va salvar. Ho explica Camus a El primer home. Podeu llegir el llibre fent clic  aquí.

Any Espriu

Any Espriu (@AnyEspriu)

"La intel·ligència és una ínfima cerilla, sovint remollida o gastada, si no la utilitzes de setial de la bondat."

Què fem a l'escola d'adults?

Què fem a l'escola d'adults? from escolamaspellicer

Té futur encara el mestre...?

L'escola ens espera

Per a què serveix un mestre?
GREGORIO LURI 

"El professor de matemàtiques va entrar a la classe i va dir: «Aquest matí ho he oblidat tot. Les quatre operacions bàsiques. La divisió. L'addició, la sostracció. He oblidat la taula de multiplicar. Fins i tot els números. Només recordo el número cinc. Però sóc incapaç d'escriure o de calcular amb ell. Cinc. Cinc. Cinc. És molt estrany. Sé que vaig ser una vegada el professor de matemàtiques. Que a la pissarra, amb guix, resolia equacions i exercicis. Tot això s'ha acabat aquest matí. He pensat a no fer res. He pensat a no aixecar-me, a romandre al llit una mica més. He pensat en la mort. Tinc 40 anys. Una mica més, li he dit a la meva dona, una mica més i això passarà. M'he quedat estirat i he esperat. Amb cinc minuts n'hi ha prou, li he dit. Però no tenia ni idea de quant és cinc minuts. Digueu-me -va demanar a la sorpresa classe-, digueu-me, si us plau, quants sou vosaltres i quants són el professor de matemàtiques»".

Va caure per casualitat a les meves mans aquest conte de l'escriptor jueu Dror Burstein sobre un mestre sense atributs i vaig pensar immediatament en Daniel Bell. Quan un dels seus alumnes li va etzibar: "Qui ets tu per dir-me què he de fer?", Bell li va respondre: "Sóc algú que sap el que tu no saps. Tu no saps el que no saps. Si ho sabessis, no em necessitaries. Però la teva pregunta posa de manifest que em necessites". Aquesta resposta és especialment pertinent en l'època d'internet. ¿Per a què serveix avui un professor que en comparació amb el que sap internet no sap res?

El saber

Hi ha tres tipus d'alumnes: el superficial, que pensa que l'aprenentatge que demana esforç és avorrit; l'estratègic, més interessat a obtenir bones notes que a entendre, i el reflexiu, que vol comprendre el que estudia. Em fa l'efecte que, per al segon, els coneixements del mestre són irrellevants. L'únic que li interessa és el que cal saber per a l'examen. Però el primer i el tercer no faran res sense la presència activa d'un bon mestre. Vivim temps complicats per als mestres, perquè es dóna per descomptat que només és bo qui aconsegueix bons resultats dels seus alumnes a les avaluacions externes. Si aquest fos el cas, el millor mestre seria qui té més alumnes del segon tipus.

I davant d'això, ¿té futur encara el mestre que s'afanya per saber el que no saben els seus alumnes i per ajudar-los a entendre el que no entenen?

AVÍS

Bon estiu!

Posta de sol a la Mola de Coldejou una tarda d'estiu.
Fotografia de Ramon Aladern

Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol 

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla:
-¿On serà l’amor
que no puc trobar-la?
-On serà l’amor?
-fa la Lluna bruna.
L’he cercat pertot,
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Prou l’estel petit
i la Lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.

Fi de curs màgic

Bona tarda a tothom,

Avui han coincidit dues coses totalment oposades: El començament del procés de preinscripció per a alumnes nous i la festa de final de curs per a tots els que sou aquí.

Al matí tot eren dubtes i preguntes: Quin horari tindrem? Quins llibres em faran falta? I si em surt feina, podré canviar d'horari?

Durant el curs les incerteses continuen: Aprovaré l'examen? Quan acabi, podré passar de nivell o estudiar una altra cosa?

Però aquesta tarda els ànims són molt diferents, després d'haver fet els exàmens i les reunions de mestres i professors per fer les avaluacions, tot s'ha acabat.

Tots els que avui som aquí, tenim la tranquil·litat de tenir la feina feta i d'una feina molt ben feta.

I com és possible passar dels dubtes del primer moment a la tranquil·litat d'ara?

Per a respondre aquesta pregunta calen un munt de paraules: hores d'estudi, treball constant, feina, il·lusió, companyonia, saber compartir... i moltes més. Però hi ha una paraula que avui serà molt present, la MÀGIA.

La màgia de sentir-se com avui no és de franc, abans hem hagut de treballar de valent.

Una estona de màgia és el millor comiat després d'un curs que per a molts de vosaltres ha sigut com remar a galeres.

El Mark és un jove que just comença a fer les primeres actuacions, que les fa amb la mateixa il·lusió de qui comença un curs, i que ha decidit fer MÀGIA.

Gràcies Mark per la teva màgia, i per fer-nos creure per un moment que tot és possible.

Gràcies a tots els que avui heu vingut.

Gràcies als alumnes per haver cregut i confiat en nosaltres.

Gràcies a tots els mestres i professors dels centre per a la vostra feina i dedicació.

Gràcies a les famílies de tots que heu hagut de “suportar” com uns estudiaven i els altres corregíem.

Bon estiu i bones vacances!

Núria Güell

Directora

Mark Samaniego, el mag que ens va il·lusionar

Implicada

Divertits

Desconfiada

Embadalida

Berenem

Més fotografies aquí

La berbena i les revetlles

El juny és temps de Festa major a la nostra ciutat. Se succeeixen revetlles i festes de barri per acabar amb la Festa Major de Sant Pere. Aclarim aquests errors de vocabulari que sovint cometem:

revetlla 

f. [LC] [AN] Festa que es fa la nit que precedeix certes diades. La revetlla de Sant Pere.

berbena 

1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les verbenàcies, poc fullosa, de fulles oposades, les inferiors pinnatífides o pinnatipartides, i flors petites i violàcies, amb la corol·la tubulosa, disposades en llargues espigues primes i laxes, que es fa a les vores dels camins i en altres indrets poc o molt nitrificats i més o menys humits (Verbena officinalis). 

Sortida de fi de curs

Peñarroya de Tastavins i Vallderroures:

Enllaç a l'àlbum de fotografies (feu clic aquí)

CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE

PUNT DE LLIBRE PEL CURS 2012-13

Guanyadora: Cati Haro Quílez

Cati_Haro by escolamaspellicer

 Finalistes:

Amparo Collado

Carme Roselló

Salvador Rión

Esther Sans

Cristina Nogales

Elena Folgado

Paqui Cerdán

Isabel Aznar

Francesc Rovira

Pilar Núñez

Isabel Micaelo

SANT JORDI

GUANYADORS DEL CONCURS LITERARI DE 

SANT JORDI 2013:

Encarna Molero - GES 1A

Mohamed El Haouas - GES 1B

M. Teresa Bonet - GES 2A

Jaqueline González - GES 2B

Cliqueu aquí per llegir els treballs.

Recordem que avui, dia de Sant Jordi, és, a Catalunya, el dia dels Enamorats. Amb tants llibres i editorials per tot arreu, sembla que ho oblidem. NO! Roses, regals (llibres com a regal), sopars, tendresa per als enamorats! Sant Jordi és el seu dia!

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat Papasseit

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Una de les primeres realitzacions de la Segona República va ser
l’elaboració de la Constitució espanyola de 1931, en la qual, 
per primer cop a Espanya, es reconeixia el dret de vot a les dones.

Origen del Dia Internacional de les Dones 

El 8 de març s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

Antecedents 

Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los. D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Els fets de Nova York 

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

El dret a vot 

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l'economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l'àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l'altre gran eix que conflueix en la celebració d'aquest dia. La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l'eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

La primera celebració 

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d'establir el Dia Internacional de la Dona, amb l'objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer. 

El 8 de març 

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març. Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.