DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo, la poeta Marta Pessarrodona ha escrit el poema Poesia: una visió personal, que ha estat traduït a vint llengües, les oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els nous ciutadans del país. El Dia Mundial comptarà també amb tot un seguit de recitals poètics arreu dels territoris de parla catalana. Amb aquesta iniciativa esperem compartir amb vosaltres el desig que la bellesa de les paraules faci de pont entre els pobles i les cultures.

ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ DE L'ESDEVENIMENT

Poesia: una visió personal

Marta Pessarrodona

Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1

Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.

Idiomes del món a casa nostra

L'Escola d'adults i l'Associació d'alumnes i amics, vam paticipar a la jornada IDIOMES DEL MÓN A CASA NOSTRA, que amb motiu de la celebració del Dia internacional de les llengües maternes va tenir lloc el dia 22 de febrer a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

El 21 de febrer és la data proposada per la UNESCO l’any 1999 com a Dia Internacional de les llengües maternes, jornada per a protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural. Aquesta data esdevé un bon moment per reflexionar al voltant de la diversitat lingüística.

De tots és conegut el relat bíblic de La Torre de Babel

Resumint, diu:

"Tota la terra feia servir un mateix llenguatge i tenia una sola parla.

Després digueren: “Anem a edificar-nos una ciutat i una torre que tingui un pinacle fins al cel.”

I digué el Senyor: “Heus aquí que tots ells formen un sol poble i tenen un mateix llenguatge. Si segueixen amb el que fan ja no hi haurà res que els impedeixi de dur a terme tot el que es proposin. Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin entendre entre ells.”

Així, des d’aquell punt, el Senyor els va dispersar per tota l’extensió de la terra i van deixar de construir la ciutat."

Aquesta és la història que utilitza la tradició per explicar l’existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu, així com la necessitat de parlar-se, de comprendre’s, per tal de realitzar grans projectes.

No és pas cert que les llengües serveixin per entendre’ns. Les llengües hi són per confondre’ns. En això té raó la Bíblia. No hi ha res més cruel que aparèixer en un país i no entendre res i que no hi hagi qui t’entengui.

Només la voluntat humana és la que ens permet estudiar i entendre. Allò que en un principi Déu va voler que ens confongués, l’home ho ha superat amb la voluntat i amb l’esforç, i és aquesta voluntat la que ens ajunta tots avui aquí per poder dir, junt amb Salvador Espriu:

“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor”.

“Diversas son las hablas y diversos los hombres,
Y convendrán muchos nombres a un solo amor”

(Paraules de  la Miraculosa Miró a la  presentació de l'acte)