Bon Nadal!

Però Nadal ens ha pintat el rostre 

amb un vermell precís i decidit,

i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

de terra, de nissaga i d'esperit.

I ens dóna un punt d'humilitat de cendra

per estimar un racó dintre l'espai,

i desperta en el cor aquell blau tendre 

que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures 

amorosint el baladreig raspós,


i diguem: "Glòria Déu en les altures"


amb aquell to que ho deien els pastors.


I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,


i l'orgull de la nostra soledat,


almenys aquesta nit, fem el possible


per ser uns homes de bona voluntat.

"El Poema de Nadal" - Josep Maria de Sagarra

Final de trimestre amb cançons de Nadal

Com cada any, hem acomiadat el trimestre tots junts la tarda del darrer dia. Enguany, cantant cançons de Nadal ajudats per la coral de l'Associació d'amics del centre:

Festes del món a casa nostra

De nou, l'escola ha participat a les tertúlies entre amics. Aquesta vegada ha estat sobre les festes d'arreu del món;  del món de reusencs procedents del Marroc, de Rússia, d'Ucraïna, de França, del Japó, d'altres parts d'Espanya... Tots hi hem dit la nostra: 

Ara vénen festes, festes glorioses, dones curioses… diu una cançó de la tradició catalana de la festa de Nadal. Del tió, que sí que és una tradició ben curiosa i pròpia només de Catalunya.

Venen festes pels jueus, la Khànuca, la festa de la llum; el Nadal, la festa de la cristiandat, just al començar l’hivern. Arriba amb el fred intens. I ho diu també la cancó: 

"N’és nat un Jesuset, nuet, nuet; n’és fill de mare verge i està mig mort de fred, pobret, pobret..." Els musulmans fa poc van celebrar la seva festa del be, la seva Pasqua. Una festa cabdal en la seva tradició.

La tradició de la festa és en el món tan antiga com ho és la tradició de la creació de l’home. Molts de nosaltres, que hem estat educats en el monoteisme, sabem el significat de la frase:

“I el setè dia va descansar...”

L’home, malgrat els governs, els sindicats, els calendaris laborals i les lleis, s’atorga un dia setmanal de descans. I aquest dia l’omple de contingut. Un contingut que cada civilització, cada país, i cada família, al llarg de la història ha anat bastint de maneres diferents.

Així, tenim festes antigues i festes modernes; festes religioses i festes civils; festes que van amb el calendari del sol i festes que van amb el de la lluna; festes locals i festes nacionals... tot un seguit d’oposicions, de contrastos, que ens humanitzen.

Ara i avui, podem saber de les festes d’arreu del món. Ens hem fet grans i sabem que no a tot el món és Nadal ni a tot arreu comença l’any el mateix dia. Aquest món globalitzat en el que vivim ens ensenya la diversitat i ens fa estimar i valorar més el que ens és propi.

I com que som aquí, a Reus, i venen festes, i són festes per a la canalla, encara que siguin festes de consumir i que als grans ja no ens agradin perquè s’ha esvaït l’esperit de Nadal que sentíem de petits, cal que retrobem aquest esperit, l’esperit de la festa, cantant cadascú les seves cançons, apropant-nos els uns als altres... creient que existeixen el tió, Santa Claus, els Reis de l’Orient i tantes altres il·lusions. Perquè, com diu la famosa carta de l’editor del New York Sun a la Virginia, una nena de 8 anys que li va preguntar si existia Santa Claus:

“Ningú no ha vist Santa Claus, però això no vol dir que no existeixi. Les coses més reals del món són aquelles que ni els nens ni els homes poden veure. Has vist algunes vegades les fades que ballen al bosc? És clar que no! Però això no prova que no hi siguin... Hi ha un vel que cobreix un món mai vist i que no podràn descórrer ni l’home més poderós ni la força junta de tots els homes més forts. Només la fe, la poesia i l’amor ho poden fer per així poder veure la divina bellesa i la glòria que s’hi amaga.”

Prsentació dels actes dels 30 anys

Cursos d'acolliment lingüístic

El nostre centre, junt amb d'altres entitats i centres de la ciutat, ha participat a l'Acte d'inauguració dels cursos d'acolliment lingüístic. L'acte ha tingut lloc al teatre Bartrina, amb una important assistència d'alumnes de tots els cursos que, junt amb familiars i amics, han omplert la platea. 

La lectura conjunta del conte "El roure i el jonc" d'Esteve Pujol Pons ha estat la part central, on alumnes de tots els centres ens han fet sentir partíceps del missatge d'adaptació que ens porta la faula grega. 

Alumnes del CFA MAS PELLICER que han col·laborat en la lectura:

Tots els alumnes dels cursos d'acoliment que van llegir conjuntament el conte "El roure i el jonc".

L'alumne Mimoun Khalloufi, de la nostra escola, llegint un tros del conte "El roure i el jonc".

Tots els alumnes dels cursos d'acoliment que van llegir conjuntament el conte "El roure i el jonc".

30 anys d'escola d'adults de la Generalitat de Catalunya a Reus

Fa més de 30 anys que una colla de joves de Reus començava l'experiència de l'educació d'adults a la ciutat. Joves estudiants que, quasi voluntàriament, feien classes al llavors Centre Social del Prat de la Riba, subvencionat per l'obra Social de la Caixa de Tarragona. Els temps han canviat, llocs i institucions han passat, però de formació d'adults a Reus encara n'hi ha.

A la ciutat, des d'aquell 11 de novembre de 1981 en què es van fer els dos primers nomenaments de mestres interins de la Generalitat, hem millorat. A hores d’ara, la Generalitat de Catalunya disposa d’un Centre de Formació d’Adults, l’escola Mas Pellicer. Un centre amb un claustre d’onze professionals de l’ensenyament, amb una oferta àmplia i variada que va des de la formació acadèmica a ensenyaments per a iniciar-se en les noves tecnologies, aprendre anglès, ensenyar la llengua als nouvinguts... Pel centre hi passen més de cinc-cents alumnes cada curs; persones procedents de diferents parts de la ciutat i de pobles de la vora; persones que creuen, com nosaltres, que formar-se durant tota la vida ja es veu com una necessitat, i més en moments de crisi com els que passem.

Des del CFA Mas Pellicer, volem recordar aquests 30 anys.

Volem celebrar-ho, volem recordar, volem sentir-nos orgullosos de la feina feta i dels objectius aconseguits, de saber que hem arribat a moltes persones i que ens afalaga anar pel carrer i conèixer i saludar tanta gent amb qui hem compartit cursos escolars, ànsies i anhels per millorar.

ESCOLES DEL MÓN A CASA NOSTRA

La nostra eccola va participar, junt amb altres associacions, a la vetllada "Escoles del món a casa nostra".

De les paraules de la presentació:

Ara i aquí, som gent de diversos països, de diversos llocs del món i, com divers és aquest món, diverses són les escoles a les que tots vam anar, en èpoques diferents i en diferents països. Uns a l’escola del paper, el llapis i l’olor de goma d’esborrar; d’altres, els més joves, a l’escola dels audiovisuals i de l’ordinador. Escoles laiques i escoles religioses, escoles riques i escoles pobres... escoles rurals i escoles de grans ciutats... A cadascú, però, ens va tocar una manera diferent de veure el món. L’escola, sigui quina sigui la que ens va tocar, ensenya una manera de viure, així com la mateixa vida és una escola. 

Dit amb paraules de José Agustín Goytisolo: 

[...] No aprendas sólo cosas, piensa en ellas, 

y construye a tu antojo situaciones e imágenes 

que rompan la barrera que aseguran existe 

entre la realidad y la utopía: 

[...] 

Después sal a la calle y observa, 

es la mejor escuela de tu vida. 

Aquests dies, arreu es parla d’un dels personatges més interessants de l’actualitat, un revolucionador de l’era digital, de la informàtica, l’Steve Jobs, tot un exemple de com la creació va de la mà d’aprendre i de treballar incansablement. “No hi ha excusa”, extreiem de la seva vida i de les seves paraules, és bonic i cal saber coses arreu del món, és bonic i cal recordar la nostra infància, però en la societat canviant i incerta en la que ens ha estat donat de viure, l’escola és el dia a dia, no podem parar de fer el que féiem en aquella altra escola: aprendre a llegir i a escriure i a entendre el món, el passat i el present, per a poder construir un futur millor. 

No hi ha escoles bones i dolentes, no hi ha mestres bons i dolents, hi ha alumnes. Hi som cadascú de nosaltres amb la nostra responsabilitat individual. No s’hi val a dir: “Això a l’escola no m’ho van ensenyar” o “Jo sóc així per culpa d’aquella escola o d’aquell mestre”. Tots podem superar-nos durant la vida. 

[...]

Amb humor!

Ja fa quasibé un més que ha començat el curs. Alguns encara es resisteixen a les noves tecnologies, però...  no patiu, sempre ens quedarà el diari de paper, res no el pot substituir!

Que tinguem un bon curs!

La ceba (quan les ciències naturals esdevenen poesia)

«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo.


LA CEBA (Wislawa Szymborska)
(Versió de Josep M. de Sagarra)

Altra cosa és una ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esverar-se.

En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
serà idèntica fins al final.

Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, una altra
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quanta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s’arranja i forma un cor.

La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l’Univers.
Ella mateixa d’aurèoles
per a la pròpia glòria s’embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s’ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.

 (Via)

Comença la feina!

Begin the Beguine: Comencem amb un clàssic i encetem el curs amb ganes:

Oferta formativa per al curs 2011-12

oferta formativa_11_12

PI - Quan la matemàtica esdevé poesia

PI de Wislawa Szymborska

Wislawa Szymborska

L’admirable número pi:
tres coma u quatre u.
Els dígits següents només en són el principi,
cinc nou dos perquè mai s’acaba.
No pot ser copsat, sis cinc tres cinc, d’un cop d’ull,
vuit nou, amb el càlcul,
set nou, mitjançant la imaginació,
o fins i tot tres dos tres vuit en broma, o per comparació
quatre sis a res
dos sis quatre tres en el món.
La serp més llarga del món fa uns mil centímetres i poc més.
El mateix passa amb les dels contes, però les exageren.
La caravana de dígits que és pi
no s’acaba al final del full,
sinó que fuig de la taula i vola per l’aire,
sobre les parets, una fulla, un niu d’ocell, els núvols, directe al cel,
a través de la inflor i els precipicis sense fi.
Oh, què curta però semblant a un ratolí és la cua d’un cometa!
Què n’és de fràgil el raig de les estrelles, doblegant-se en qualsevol espai antic!
Mentre dos tres quinze tres-cents dinou
el meu número de telèfon la teva talla de samarreta
l’any mil nou-cents setanta-tres sisè pis
nombre d’habitants seixanta mil
mesures de malucs dos dits una farsa i un codi,
el lloc on trobem l’alegria del trostle quan canta!
I si us plau no us altereu,
i el cel i la terra es moriran,
però no pi, això no passarà,
encara té un cinc prou bo,
i un vuit força excel·lent,
i quasi un set final,
empenyent sense fi una eternitat parsimoniosa.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

Joan Maragall, l'estrella de la festa de fi de curs

Joan Maragall

Entrevista a Sonia, la futbolista de Mas Pellicer

Sonia Galiano Pérez

"Sonia Galiano Pérez nació el 28 de octubre de 1985 en Reus y vive en Castellvell del Camp. Estudia, pero su vida está ligada al fútbol. Actualmente es entrenadora de un equipo de una de las escuelas de fútbol más prestigiosas de Cataluña, el UEB Santes Creus. También practica el fútbol en la máxima categoría femenina, la Superliga Femenina. Forma parte de la plantilla del Gimnástic de Tarragona. Sus inicios como jugadora fueron en el Reus Deportiu. Ha trabajado mucho para conseguir este objetivo personal y profesional. Su otra afición deportiva es el tenis, aunque todos los deportes en general le interesan.

Le gusta también ir al cine, escuchar música, leer…

Vive con sus padres, Isabel y Sebastián, y como no, también su perro Bender.

Se considera  introvertida, aunque cuando se encuentra a gusto con los demás puede llegar a mostrarse tal y como es al cien por cien."

¿Que es el fútbol para ti?

Es un deporte muy importante. Es un estilo de vida. Físicamente te da una salud muy importante, conoces a mucha gente con un elevado nivel social y además de jugar puedes ser entrenadora como, en ese caso, soy yo. Y, sinceramente, te reconforta mucho y te da muchas alegrías.

¿Por qué decidiste jugar al fútbol, por una razón en particular?

De pequeña jugaba al tenis, aunque siempre me ha gustado el fútbol, pero nunca había un equipo femenino. Y llegó un día que vi un cartel donde se anunciaba que se iba a hacer uno, y fui a entrenar. Como siempre, siempre, me había gustado mucho, me apunté. Dejé el tenis y me puse con el fútbol, hasta el día de hoy.

¿Que se siente cuando juegas al fútbol?

Pues bueno... tiene sus cosas buenas y sus cosas malas. Si los resultados son positivos, te sientes muy bien, te sientes importante. Si los resultados son negativos, entonces ocupas todo el tiempo en pensar que las cosas podían ir mejor. Pero cuando juegas al fútbol sobre todo tienes que salir a divertirte aunque, sinceramente, el resultado es lo más importante pero si sales al campo y no te diviertes no jugarás bien.

¿Realmente te sientes realizada, con todas las cosas que haces cotidianamente? Si hay alguna que no te sientas a gusto cuéntala.

En el día de hoy, tiempo para mi no tengo, entre que estudio, trabajo y juego al fútbol, me gustaría tener más. Con los estudios me va bastante bien la cosa. Lo tengo que hacer ahora porque de de pequeña no lo hice. El trabajo es algo que a todos nos gustaría tener y me siento muy bien, porque estoy muy a gusto. Y el fútbol es exactamente lo mismo. Por ahora no hay nada de lo que no esté orgullosa y estoy a gusto con lo que hago.

¿Qué te gustaría ser en un futuro?

Me gustaría tener un trabajo, al menos que pueda vivir cómodamente y que pueda ayudar a mi familia, formar una familia y sobre todo tener salud y que mi familia esté bien.

¿Cómo te imaginabas de pequeña que ibas a ser de mayor?

Pues la verdad es que no lo imaginaba. Sabía que estaría ligada al deporte, no me imaginaba que con veinticinco años estaría estudiando, creía que estaría trabajando. Me veía ya con una familia pero las circunstancias no han sido esas. Tampoco pensaba que tendría un trabajo como el actual.

¿Cuándo empezó tu afición al fútbol?

De pequeña mi hermano jugaba al fútbol. Yo iba a ver sus partidos y los veía en casa con él y con mi padre. Siempre me había gustado. Cuando era pequeña, de cinco a seis años, no había ninguna chica que jugara. Fueron pasando los años, vi que se podía llegar a ser jugadora de fútbol y que era lo que realmente me gustaba.

¿Cómo verías realizado tu mayor sueño?

Futbolísticamente ya lo he logrado. He jugado en la máxima categoría con los mejores equipos, con un gran club, con las jugadoras más grandes. Quizás como entrenadora me gustaría subir en las mejores categorías, ir a jugar en las ligas, como de Barcelona por que en Tarragona te limitas mucho.

¿Qué esperas que te aporten tus compañeros de la escuela de adultos de Mas Pellicer?

Cuando vine a estudiar no esperaba tener alguna amistad. Pensaba venir a estudiar, marcharme y hacer lo conveniente. Por sorpresa, he conocido buena gente y he hecho buenas amistades que espero conservar durante muchos años.

¿Qué pides, realmente a una persona o qué requisitos, deben tener los que quieran ser tus amigos?

Que se comporte conmigo, que me trate bien. Suelo fijarme mucho en sus aficiones, que le guste mucho el deporte, que sea bastante movida, que no sea una persona introvertida, que le gusten los niños… Porque yo soy un poco introvertida y me gusta la gente que sea extrovertida y que me cambie un poco.

¿Tienes otras aficiones a parte del fútbol?

Me gusta todo tipo de deporte, me encanta verlos por la tele. Practico el tenis, el paddle... en general todos los deportes me gustan. Me gusta escuchar música, leer…

Si tuvieras la ocasión, ¿te gustaría jugar en el extranjero?

He tenido la ocasión hace un par de años, pero hoy en día la vida esta muy complicada, la economía esta muy mal. El primer año tienes que nutrirte tú, si no tienes que ir a estudiar a alguna universidad. Yo, como he dicho anteriormente, de joven no estudiaba y entonces no tenía esa salida y mis padres son gente trabajadora que no podían permitirse sus gastos.

¿Qué trofeos han sido los que has ganado y cuál es el más importante de tu carrera?

He ascendido dos veces con el Reus y dos veces con el Salou. También he descendido este año con el Nástic. Partidos importantes: las finales que haya jugado en un torneo como el de Benidorm. El más importante, el de la final de semana Santa en Benidorm que íbamos perdiendo uno a cero y en el último ganamos, luego ganamos en la parte de penaltis y para mi fue muy importante. Luego otro fue en Italia, aunque me lesioné y no pude jugar la final.

¿Tienes pareja?

Tengo pareja, estoy soltera, con compromiso y con el tiempo ya veremos.

¿Cómo debe ser tu “persona especial”?

Pues que me trate bien, que sea una persona amable, que se sepa comportar cuando vaya conmigo al fútbol o con gente que yo conozca, que no tenga que avergonzarme de nada, porque conmigo no tendrá que hacerlo.

¿Sales de fiesta, en qué locales normalmente?

Sinceramente, no salgo de fiesta, nunca he salido de fiesta, cuando he salido voy muy tranquila, tomando un café, una coca-cola o un helado. No salgo de fiesta porque el fútbol no me lo permite, sábado y domingo hay partido, y el viernes te vas fuera, nunca he tenido la afición a salir.

¿Te gusta meterte en “follones” o prefieres eludirlos?

Nunca me he metido en “follones”, no me gustan e intento siempre eludirlos, aunque hay veces que no se puede. No me gustan los problemas y sinceramente soy una persona que cree que hablando la gente se entiende.

¿En el fútbol, has tenido algún problema?

El fútbol es un deporte que, aunque sea machista decirlo, sigue siendo de hombres. ¿Cómo no va a afectar que una chica sea entrenadora y jugadora?

¿Alguno en especial?

Casi cada semana me encuentro algo. Es lo que te digo, si a ti no te afecta realmente no entras en el problema, pasa en dos o tres minutos, y si realmente le das importancia se puede llegar a alargar.

¿Qué opinas de las drogas y de la gente que las consume?

Yo nunca he consumido ni tabaco, ni alcohol, ni otras drogas. Sé que hay mucha gente que realmente en segundos ya están metidos, sea por que tienen problemas, porque sus vidas no han sido fáciles. Es una vida muy complicada, todos pensamos que hay que desplazarlos un poco, aunque realmente si nos ponemos en sus pieles lo están pasando muy mal, creo que es una cosa en la que todos podríamos ayudar. Porque te afecta en todos los sentidos, te hace perder las amistades, la familia. No lo he vivido de cerca, no me ha tocado personalmente, pero hay gente que sí lo ha vivido y es preocupante porque puede llegar un momento en que no hay salida y que termina con la muerte como pasa a muchos.

Dices que estás soltera pero con compromiso, ¿quiere decir que te casarás de aquí a un tiempo?

Yo tengo pareja pero no tengo plan de futuro, estoy conociendo a una persona.

________________________

Han realizado la entrevista:

Guifré Vidal

M. Carmen Ibáñez

Joan Peana

Fátima El Mrini

Elisabeth Ikuga

Mohamed Oubarri

Raúl Edu

Sergio García

Hannan El Arbaui

Sonia Galiano

Jonatan Ojeda

Coordinadora: Miraculosa Miró

GRUPO: GES 1A - Lengua castellana 2

Parla català amb mi!

Fent memòria del curs passat. Avui i aquí publiquem la memòria de l'activitat de parelles lingüístiques duta a terme el curs 2009-2010. Va ser una activitat que val la pena fer pública i que podem anar repetint sempre que sigui possible:

MEMÒRIA – PARELLES LINGÜÍSTIQUES

A la reunió d'Iniciació a la Llengua Catalana i Castellana amb data 19 de febrer, es va acordar organitzar l'activitat “Parla Català amb mi!”, consistent en fer parelles lingüístiques amb alumnes de l'escola, durant el tercer trimestre del curs.

Durant el segon trimestre del curs, la coordinadora (Lourdes Torrell) va anar passant per totes les classes del Centre per tal de buscar voluntaris/voluntàries per formar parelles amb aprenents/aprenentes dels grups de Català Bàsic i Formació Instrumental II / III de l'escola.

En total, es van formar 12 parelles lingüístiques.

La presentació de l'activitat i de les parelles va ser el divendres, 9 d'abril, a les 12h. del migdia a l'escola.

Es va pensar de fer alguna trobada conjunta de totes les parelles. Es va decidir anar a visitar l'Exposició de Roses organitzada pel Centre de Lectura, però l'Exposició va ser cancel·lada. És quan es va organitzar la sortida per anar a l'exposició “Ara toca Festa” del Museu d'Art i Història de Reus i a visitar el Palau Bofarull. La sortida va tenir lloc el divendres, 4 de juny, amb l'assistència de força persones, tot i la dificultat que comporta trobar un dia i unes hores que vagin bé a un col·lectiu tan heterogeni com aquest.

Les trobades de les parelles es van anar succeint regularment durant el tercer trimestre del curs.

La festa que vam celebrar per posar punt i final a les trobades va ser el divendres, 18 de juny a les 6h. de la tarda a l'escola. Es van passar alguns vídeos i es va fer un berenar típic de Festa Major de Reus (coca amb cireres i orxata).

La valoració de l'activitat és molt positiva, superant amb escreix les expectatives previstes, el que ens anima a tornar a organitzar-la el curs que ve.

Cal remarcar el suport donat per la Núria Güell, directora del Centre, tant en l'elaboració del projecte com en les trobades que s'han fet.

Lourdes Torrell Tarragó

Festa de fi de curs

Escola d'adults Mas Pellicer- Reus

FESTA DE FI DE CURS – 22 DE JUNY DE 2011

A les 7 de la tarda al Mas Abelló

• Commemoració de l'Any Maragall: Poemes, cançons, imatges...
• Berenar amb pastissos fets a casa pels alumnes.

Desitgem que tingueu una agradable vetllada de comiat del curs.

Us hi esperem a tots!

Finalistes del concurs de punts de llibre

Concurs literari Sant Jordi 2011 - Guanyadors

En Tomàs i la Davil·la

Hi havia una vegada dos germanets bessons que estaven molt units; eren ben iguals físicament, però a la vegada molt diferents en el seu comportament. Eren un nen, que es deia Tomàs, i la seva germana, que es deia Davil.la; tenien cinc anyets! Però la seva mare els contemplava i deia que eren molt intel.ligents per la seva curta edat.

Un dia en Tomàs tenia totes les joguines acumulades a la seva casa de jocs que tenien dintre de l'habitació; la seva casa era un tupí d'indis i la de la Davil.la era un castell de princesa. En Tomàs tenia totes les joguines de la Davil.la i les seves dintre de casa seva, i no li'n va deixar cap a la Davil.la. La Davil.la li va dir: “Tomàs, que puc jugar amb tu?” i en Tomàs li va respondre: “No, perquè són meves”. La mare volia interrompre aquesta escena abans que s'estiressin els cabells, però va esperar...

La Davil.la va donar una lliçó de modals al seu germà Tomàs que tot ho volia per a ell. Li va dir: Tomàs, si no em deixes jugar amb tu i no vols compartir les joguines, d'aquí a una estona estaràs sol com un mussol i avorrit com una ostra! Sóc la teva germana bessona i has de compartir les estones de joc, ens ho passarem millor junts”. En Tomàs feia cara de pocs amics, el seu caràcter era molt fort, però es complementava molt bé amb el caràcter de la Davil.la, que era molt tranquil.leta i bona nena.

Al final, en Tomàs va fer una rialleta i es va abraçar a la seva germana. La seva mare va irrompre a l'habitació una vegada va veure resolt el conflicte dels petits, i es van posar a jugar els tres junts. Es van disfressar d'indis i de princeses, i van compartir totes les joguines.

Patrícia Gómez (GES 2n A) 

Tolerància

Per començar, voldria dir que tots sabem que els drets no s’acompleixen a tot el món, encara vivim amb problemes racials a tot el món.

D’altra banda, hi ha les religions, cadascun de nosaltres té la seva religió, cada persona té la seva cultura i té dret a triar la seva opinió i pensament. Si coneixem tot això, per què no respectem el Hijab, que és un títol de l’Islam? Com aquí a Espanya, o a altres països, sempre hi ha problemes amb els estrangers, amb les dones que porten el mocador. Per exemple, a Madrid no van deixar que una alumna entrés a l’escola perquè portava el Hijab i van prohibir-li de continuar estudiant. Tot això passa perquè encara hi ha por a allò diferent. Per què?

Si cada persona té dret a la llibertat de pensament i de religió, tothom ha de respectar tots els tipus de religions, cultures, idiomes i colors a tot el món.

Finalment, la gent no té la mateixa opinió ni pensament, i per això has de posar-te al lloc de l’altra persona i pensar si la teva cultura o religió li agrada a ell o no!

Aicha Bouzalmati (GES 2n B) 

A Sant Jordi

M'agradaria ser com Sant Jordi,
un cavaller croat medieval,
salvador de donzelles
i matador de dracs.

Un cavaller d'avui
que lluita amb el drac
del capitalisme salvatge
que deixa l'home sense feina,
sense dignitat i sense il.lusió
i ferit de mort.

A la violència i la intolerància,
deixar ferides de mort.
A la corrupció i la injustícia
deixar ferides de mort.
A l'abús de poder i el furt,
deixar ferides de mort.

Sant Jordi estimat,
cavaller de la rosa i la creu,
de l'espasa i l'honor,
mata'ns tots els dracs
que ens fan por.

Joan Peana (GES 1r A)

Sant Jordi

És una tarda d’abril no gaire calorosa, som a la serra de Pratdip, és una zona meravellosa. Hi ha gent gran i petita, allí tots gaudim una mica. Per un camí anem plegats saltant i ballant, amb la cançó de Sant Jordi cantant. Mentre uns expliquen acudits i d’altres riuen, es fa la tarda més amena, fins i tot per a les nenes. Passem per una cova que li diuen “la del drac”, entrem un a un dintre, a veure si hi és amagat. A poc a poc, arribem al final de la cova i el drac hi és dormint perquè encara no és l’hora que surti a cruspir. “Doncs, marxem cap al poble”, diem tots plegats, perquè és tard i no sigui que el drac es desperti i ens mengi com sap.

NYAM!

Josep M. Cobos (GES 1r B)

Sortida de fi de curs

Món Sant Benet

Dijous, 19 de maig

Matí, visita al monestir Món ST Benet
Dinar a la Fonda
Tarda, un tomb per Manresa

Manresa, Casa Torrents

SORTIDA DE L'ESCOLA: a les 9 del matí
ARRIBADA A L'ESCOLA: entre les 7 i les 8 del vespre.

“El punt de llibre”

El guanyador del curs passat

Bases del concurs de punts de llibre per donar a conèixer l'oferta formativa pel al  proper curs 2011-12

• L'objectiu del concurs és fer el disseny d'un punt de llibre per tal de donar a coneixer l'oferta formativa de l'escola pel proper curs 2011-2012.
• El concurs va adreçat a tots els alumnes de l'escola.
• El disseny ha de ser del davant (cara) del punt, al darrere hi va l'oferta formativa del centre.
• Les mides han de ser de 6 cm d'ample per 21 cm de llarg.
• El dibuix o la fotografia és de tema lliure.
• Al disseny hi ha de posar o heu de deixar espai per posar-hi:

Centre de Formació d'Adults

MAS PELLICER

Reus

Curs 2010-11

• Heu d'enviar el disseny a aquesta adreça de correu:  escolamaspellicer@gmail.com o donar-ho al vostre professor o professora en un llapis de memòria o en un CD, com a molt tard el dia 6 de maig.
• El resultat es donarà a conèixer el divendres 13 de maig a la cartellera del 1r pis. A l'autor o autora del disseny, el dia que vingui a classe.

Reus, a 27 d'abril de 2011

LA PRIMAVERA

Lliures cavalls, a l’alba,

per la deserta platja.

Veus i tambors proclamen

la primavera.

Després, fet nou silenci

damunt el mar, les hores

encadenades besen

la sorra molla.

Salvador Espriu

(Poema XXI del Cementiri de Sinera)

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo, la poeta Marta Pessarrodona ha escrit el poema Poesia: una visió personal, que ha estat traduït a vint llengües, les oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els nous ciutadans del país. El Dia Mundial comptarà també amb tot un seguit de recitals poètics arreu dels territoris de parla catalana. Amb aquesta iniciativa esperem compartir amb vosaltres el desig que la bellesa de les paraules faci de pont entre els pobles i les cultures.

ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ DE L'ESDEVENIMENT

Poesia: una visió personal

Marta Pessarrodona

Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1

Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.

Idiomes del món a casa nostra

L'Escola d'adults i l'Associació d'alumnes i amics, vam paticipar a la jornada IDIOMES DEL MÓN A CASA NOSTRA, que amb motiu de la celebració del Dia internacional de les llengües maternes va tenir lloc el dia 22 de febrer a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

El 21 de febrer és la data proposada per la UNESCO l’any 1999 com a Dia Internacional de les llengües maternes, jornada per a protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural. Aquesta data esdevé un bon moment per reflexionar al voltant de la diversitat lingüística.

De tots és conegut el relat bíblic de La Torre de Babel

Resumint, diu:

"Tota la terra feia servir un mateix llenguatge i tenia una sola parla.

Després digueren: “Anem a edificar-nos una ciutat i una torre que tingui un pinacle fins al cel.”

I digué el Senyor: “Heus aquí que tots ells formen un sol poble i tenen un mateix llenguatge. Si segueixen amb el que fan ja no hi haurà res que els impedeixi de dur a terme tot el que es proposin. Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin entendre entre ells.”

Així, des d’aquell punt, el Senyor els va dispersar per tota l’extensió de la terra i van deixar de construir la ciutat."

Aquesta és la història que utilitza la tradició per explicar l’existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu, així com la necessitat de parlar-se, de comprendre’s, per tal de realitzar grans projectes.

No és pas cert que les llengües serveixin per entendre’ns. Les llengües hi són per confondre’ns. En això té raó la Bíblia. No hi ha res més cruel que aparèixer en un país i no entendre res i que no hi hagi qui t’entengui.

Només la voluntat humana és la que ens permet estudiar i entendre. Allò que en un principi Déu va voler que ens confongués, l’home ho ha superat amb la voluntat i amb l’esforç, i és aquesta voluntat la que ens ajunta tots avui aquí per poder dir, junt amb Salvador Espriu:

“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor”.

“Diversas son las hablas y diversos los hombres,
Y convendrán muchos nombres a un solo amor”

(Paraules de  la Miraculosa Miró a la  presentació de l'acte)

ASSOCIACIÓ D'ALUMNES I AMICS

Actualment ja està en funcionament l'Associació d'Alumnes i Amics del CFA Mas Pellicer. La presidenta és una ex-alumna, la Cèlia Abelló. També formen part de la junta l'Antoni Garcia i el Joan Ferrer, ex-alumnes de l'escola. Tots tres van ser els impulsors de la idea que s'ha vist materialitzada aquest curs. A hores d'ara, ja funciona un club de conversa en anglès i s'ha iniciat una coral de la que n'és director el Jaume Caparó. 

Anirem informant de les activitats que es vagin realitzant i us animen a tots a participar en les activitats. Per a qualsevol informació, podeu dirigir-vos a la secretaria del centre.